INTRODUCCIÓ

Primer de tot, sóc una alumna de 4t ESO de l'institut Reguissol.

Faig aquest treball sobre l'anorèxia perquè trobo que és un tema molt interessant i tinc ganes de informar-m'he bé.

Per seguir aquest treball i tot tingui un sentit haureu de començar a llegir-lo de baix a dalt ja que el primer tema és el últim que apareix a la pàgina.
L'índex que teniu al costat dret us ajudarà!

GRÀCIES!!!

L'ANNA I ELS SEUS MANAMENTS

Buscant informació per fer aquest treball, he trobat un bloc d'aquesta noia que es diu Anna on la explica que la seva teoria és aquesta: 
(recomano no seguir-la).

1. Si no estàs prima no ets atractiva. 
2. Estar prima és el més important. 
3. Compra la roba adequada, talla't els cabells, pren laxants, moret de fam, el que sigui per semblar més prima. 
4. No menjaràs sense sentir-te culpable. 
5. No menjaràs menjar que engreix sense castigar després. 
6. Comptaràs calories i limitaràs teus àpats d'acord amb elles. 
7. Els designis de la bàscula són els únics i els més importants. 
8. Perdre pes és bo. Engreixar és dolent. 
9. Mai s'està prou prima. 
10. Estar prima i no menjar demostren l'autèntica força de voluntat i el nivell d'èxit.

SOLUCIÓ DE L'ANORÈXIA

El tractament es basa en tres aspectes:

• Que la mateixa persona se'n adoni del que li està passant abans de que empitjori la situació i ja sigui massa tard. 
• Coordinació entre els serveis sanitaris implicats: psiquiatria, endocrinologia i pediatria. 
• Visites periòdiques al metge perquè et vigili.

L'ANORÈXIA I LA BULÍMIA SÓN EL MATEIX?

No, no són el mateix. Són dues malalties semblants i molts dels símptomes d'una també apareixen en l'altre. 


BULÍMIA: Es menja lo correcte però s'expulsa vomitant. 




ANORÈXIA: Eviten menjar els aliments i se'ls hi treu les ganes de menjar.

EL LLARG TRACTAMENT

Aquesta malaltia ha de ser tractada per un professional, pot consultar amb un metge de capçalera o en la clínica corresponent, perquè aquí ho derivaran generalment un mèdic psiquiatra o a un especialista en aquesta malaltia.
La fita terapèutica és restablir el pes corporal normal i resoldre les dificultats psicològiques.

El metge farà un diagnòstic de l'estat de la persona, i segons el resultat aconsellarà el tractament, que pot ser d'hospitalització o pot ser a casa (la família i persones relacionades amb la pacient ha de rebre també orientació i ajuda).
El tractament, en ambdós casos, pretén corregir les anomalies metabòliques, causades per la malaltia, i a poc a poc augmentar l'alimentació i el pes de la pacient i tractar els trastorns físics i mentals ocasionats.

PRINCIPALS SÍMPTOMES

Els símptomes que hi ha apareixen en dos grups.

-El primer grup són els símptomes que una persona té, que sent ella mateixa com a malalta o pacient:

• Es queixen sovint de estar grasses.
• Prefereixen menjar tot sol i no estar acompanyats mentre mengen. 
• Es preocupen per les calories que contenen els aliments i s'interessen per les dietes per aprimar-se.
• Eviten el consum de determinats aliments, com: dolços, pa, patates, arròs, cigrons, mongetes i altres. 
• Cada dia mengen menys quantitat de menjar i van eliminant alguns aliments. Acostumen a menjar només: verdures, fruites i aliments "light". Volen aliments que no engreixin. A vegades eviten els líquids. 
• També s'interessen pel que mengen els altres membres de la família. 
• Fan molt d'esport, per perdre pes més ràpid.
• No volen menjar quantitats normals que haurien de menjar, sempre en volen menys. A vegades se'ls ha d'obligar a menjar. 
• A vegades poden vomitar desprès de menjar.
• Utilitzen laxants o herbes aprimadores.
• Se'ls nota la pell seca i pàl·lida.
• És neguen a mantenir el pes que un nen/a de la seva edat i alçada hauria de tenir.
• Pèrdua important de pes. O dir que està gras quan està prim.
• Irregulitat o pèrdua de la menstruació.
• La mirada perduda
• Tristesa
• Irritabilitat
• Ansietat

-El segon grup són els símptomes que detectar el metge per afirmar o negar l'anorèxia:

• Sequedat de la pell , amb possibilitat de presència d'esquerdes .
• Aparició de pèl fi en galtes , esquena , cuixes i avantbraços .
• Pigmentació groguenca a la pell , principalment en les plantes dels peus i els palmells de les mans.
• Extremitats fredes .
• Ungles trencadisses i caiguda de cabell .
• Hipertròfia de les glàndules salivals , com les glàndules paròtides i les glàndules submandibulars .
• Alteracions dentals, amb tendència a la corrosió de l'esmalt dental i presència de càries. Això és especialment palès en pacients que es purguen a través de l'autoinducció del vòmit .
• Alteracions gastrointestinals: flatulència, inflor, dolor abdominal i restrenyiment.
• Alteracions del ronyó : indicatius d'un mal funcionament 
• Hemograma : nivells baixos de glòbuls vermells ( anèmia ) i glòbuls blancs ( leucopènia ).

QUINS TIPUS HI HA?

He trobat 3 tipus:

1- Anorèxia nerviosa primària: és quan provoca por a pujar de pes. Aquest tipus normalment la tenen les noies: 90% - 95%. Amb l'edat entre 12 i 25, més freqüent entre els 12 i els 17.

2- Anorèxia de tipus restrictiu: coneguda com a anorèxia nerviosa, que limita a menjar alguns aliments, concretament els que contenen carbohidrats i grassa.

3- Anorèxia sexual: provoca la por de la intimitat fins al punt que la persona que la sofreix, tens ansietat davant el sexe o qualsevol altre contingut emocional o que impliqui una relació íntima.

     

QUINS FACTORS TE?

Es considera que és una malaltia psicològica, mental.

Els seus factors són els següents:

• La pròpia obesitat del malalt. 
• Obesitat materna. 
• Mort o malaltia d'un ésser estimat. 
• Separació dels pares. 
• Allunyament de la llar. 
• Fracassos escolars. 
• Accidents. 
• Successos traumàtics.  

QUÈ ÉS?

És la disminució de la sensació de gana. 
L'anorèxia nerviosa és un conjunt de trastorns greus de la conducta alimentària que comprèn períodes de privació del consum d'aliments.
Les persones diagnosticades d'anorèxia nerviosa presenten un índex de massa corporal (IMC) i pes corporal molt inferiors als corresponents a la seva edat, alçada i sexe. Aquest baix índex de pes corporal ve ocasionat en més del 50% dels pacients, a més de per la privació alimentària, per l'abús descontrolat de laxants o diürètics, generació de vòmit i sessions d'exercici extenuants per tal de perdre pes.
En tots els casos els pacients no solen ser capaços de reconèixer el seu problema.
Normalment sol afectar més a les dones.